mancar
1 1 v. intr. [LC] No tenir, no disposar, d'una cosa útil, necessària, convenient. Manquen dels diners per a la compra de la casa. Mancar de talent. Mancat de tot ajut. Mancar d'harmonia.
1 2 v. intr. [LC] Actuar amb mancança d'una virtut o d'una qualitat. Ha mancat de prudència, de sang freda. Ha mancat de respecte envers els seus superiors.
2 v. intr. [LC] Un fenomen atmosfèric, disminuir d'intensitat. Ja manca la pluja. El vent ha mancat bona cosa.
3 1 v. intr. [LC] Ésser de menys, ésser absent, a algú o a alguna cosa. Li manca un braç, un ull. Li manca el seny. No li manca sinó parlar per a semblar un home. Els queviures començaven a mancar. Li manquen diners. Manquen braços a l'agricultura. Ja hi som tots gairebé: no manca sinó en Pere. Manquen les notícies. Manca un home capaç de dirigir-los. No sé què et manca per a ésser feliç.
3 2 v. intr. [LC] Una distància o una quantitat de temps determinades, ésser de menys per a arribar a un lloc o a un moment donat. Manca un quilòmetre per a arribar-hi. Manquen cinc minuts per a les quatre.
3 3 v. intr. [LC] Cessar de fer el seu servei. Li han mancat els sentits. En el moment d'acabar d'alçar el pes li han mancat les forces. Li ha mancat el cor. Li ha mancat el terreny sota els peus.
4 1 v. intr. [LC] Fer actes contraris a alguna cosa. Mancar a la fe jurada, a la seva paraula, al deure.
4 2 v. intr. [LC] Ofendre algú, no tenir-li el respecte degut, no tornar-li el que hom li deu. No manquis mai als teus pares.
5 v. tr. [LC] No reeixir (en alguna cosa). Ha mancat el cop.
6 v. intr. [TRA] Una corda, un aparell, una àncora, etc., deixar-se anar, cedir o rompre's.
